L'ÉSSER HUMÀ

 L'ÉSSER HUMÀ

En aquesta primera unitat de biologia hem treballat: la teoria cel·lular, els nivells d'organització i la salut i la malaltia.

Nosaltres destacarem, la teoria cel·lular (components cel·lulars i intercanvi de cèl·lules amb el medi). 

També destacarem els nivells d'organització i els teixits.

La primera idea clau que volem destacar són els components cel·lulars. Si hi ha alguna cosa que tinguin en comú les cèl·lules animals i les vegetals són les estructures següents:

• MEMBRANA PLASMÀTICA:

És un orgànul que delimita a la cèl·lula del medi extern. Està formada per la bicapa lipídica, en la qual s'ingereixen molècules de colesterol i proteïnes. Les proteïnes que posseeix cada cèl·lula li confereix especifitat, i determina com respons als diferents estímuls que rep.

• CITOPLASMA:

Fluid aquós que ocupa tot l'interior de la cèl·lula. Conté moltes substàncies dissoltes i proteïnes fibril·lars que componen el citosquelet, responsable de la forma i el moviment de la cèl·lula. Al citoplasma hi ha els orgànuls cel·lulars: ribosomes, mitocondris, cloroplast, reticle endoplasmàtic, aparell de Golgi, vacúols, lisosomes, etc...

• NUCLI

Estructura envoltada per una doble membrana. Alberga a l'interior la cromatina, que és el material genètic format per les molècules d'ADN. És el centre de control de la cèl·lula.

Durant la divisió cel·lular, la cromatina es condensa i dona lloc als cromosomes, que reparteixen a parts iguals entre les cèl·lules filles. El nombre de cromosomes és fix en cada espècie. Les nostres cèl·lules posseeixen 46 cromosomes.

Ara os explicarem com la cèl·lula intercanvia substàncies amb el medi. A través de la membrana plasmàtica la cèl·lula intercanvia compostos diversos amb el medi extern. Permet el pas d'algunes substàncies, però n'impedeix el d'altres.

TRANSPORT PASSIU:

• SIMPLE: Les molècules petites i sense càrrega travessen la membrana a favor de gradient: des de la zona amb més concentració cap a la que té menys concentració. 

• FACILITADA: Mitjançada per proteïnes o canals, però igualment a favor de gradient.

TRANSPORT ACTIU:

• El transport actiu sempre està mitjançat per proteïnes i utilitza energia (ATP) per poder transportar molècules en contra de gradient.

OSMOSI:

• Si les molècules que generen el gradient no poden travessar la membrana (com els ions) és l'aigua la que es desplaça de la zona menys concentrada cap a la més concentrada fins a igualar les concentracions.

 

- HIPOTÒNIC: Menys concentració en el medi que dins la cèl·lula (↓)

-ISOTÒNIC: La mateixa concentració (↓↑)

-HIPERTÒNIC: Una concentració elevada (↑)

ENDOCITOSI: Absorbeixen cèl·lules o altres bacteris dins seu.

EXOCITOSI: Expulsa els residus que no li interessen.

NIVELLS D'ORGANITZACIÓ

Una altre idea clau que volem destacar són els nivells d'organització. Es tracta de com la matèria s'organitza de forma que a cada nivell la complexitat de les estructures formades és major. El nivell més senzill que estudiem serien els àtoms, els qual es poden combinar formant molècules, o bé macromolècules quan aquestes són molt grans. Les molècules es combinen donant lloc a les estructures cel·lulars anomenades orgànuls, i aquestes conformen les cèl·lules. Cèl·lules del mateix tipus es poden associar per formar teixits i aquests s'agrupen per formar òrgans, els quals poden dur a terme una funció més complexa. Els òrgans al seu torn s'associen en sistemes i aparells i el conjunt d'aquests forma l'organisme.

ELS TEIXITS:

Els teixits són un conjunt de cèl·lules semblants que fan una funció coordinada.

A) TEIXIT EPITELIAL:

Cèl·lules que formen capes que permeten revestir òrgans.

• Teixit de revestiment: Epidermis de la pell, mucoses del tub digestiu, paret dels vasos sanguinis
• Teixit glandular: Recobreix l'interior de glàndules  (conjunt de cèl·lules que segreguen substàncies.)

B) TEIXIT CONNECTIU:

N'hi ha de diferents tipus caracteritzats per la matriu intercel·lular:

• Teixit conjuntiu: Envolta i protegeix òrgans. Es troba als tendons, als lligaments o a la dermis.
• Teixit cartilaginós: Les seves cèl·lules,els condròcits, produeixen una substància intercel·lular resistent i flexible: el cartílag. Protegeix les articulacions.
• Teixit ossi: Les seves cèl·lules, els osteòcits, elaboren una substància intercel·lular rígida i compacta composta per sals minerals de calci i fòsfor: els ossos

C) TEIXIT MUSCULAR:

Està format per cèl·lules allargades amb fibres proteiques amb la capacitat de contraure's.

D) TEIXIT NERVIÓS:

Està compost per cèl·lules amb ramificacions capaces de connectar-se en una xarxa i de transmetre's impulsos nerviosos.

PREGUNTA TEMA 1:

Com és que si totes les cèl·lules del nostre organisme tenen la mateixa informació genètica puguin haver cèl·lules tan diferents com una neurona, una cèl·lula muscular, una cèl·lula glandular o una cèl·lula òssia?

La gran diferència són els factors de diferenciació que activen a una cèl·lula pluripotencial a convertir-se en una cèl·lula diferenciada com potser una neurona o una cèl·lula muscular.

Això es produeix durant l'etapa de la formació de la cèl·lula.

La diferenciació cel·lular consisteix en canvis morfològics entre diferents cèl·lules d'un mateix organisme.